Tipus d'espècies

Després d'haver vist on viuen, com són, com s'alimenten i les seves funcions vitals, hem pensat que segons el clima i l'habitat existeixen diverses espècies que amb el pas del temps s'han anat adaptan a les característiques de la zona.

És per això que hem pensat que seria interessant destacar espècies que viuen a Catalunya, per veure les principals diferències, tant per l'hàbitat, com pel tipus d'alimentació; és a dir que l'ànec s'ha adaptat allà on viu.

	Reproducció	On viuen?	Què mengen?	Com són?
Ànec Coll Verd	El niu es construeix a nivell de terra, entre matolls i amb herbes i plomes al voltant de tot tipus d’aigües dolces. La posta d’ous es duu a terme entre febrer i maig.	Arreu de Catalunya; en ambients aquàtics i abundant vegetació.	Llavors, fruites, plantes, insectes, peixos; menja de forma variada.	El mascle té el cap verd i el cos marró, amb una fina línia blanca que separa ambdós colors; l bec és de color vermell. La femella té el plomatge d’un color marronós.
Ànec Cullerot	La femella s’encarrega de fer el niu, en sól sec i en un forat profund; utilitza l’herba per fer de sostre. La posta d’ous es duu a terme d’abril a maig.	A la major part dels marjals i litorals de Catalunya; li agrada viure en arrossars tranquils.	És un ànec filtrador, xucla l’aigua i amb el bec filtra l’aliment. Principalment animals zooplanctònics microscòpics (puces d’aigua, copèpodes) però també mengen petits animals com cucs, cargols.	Coll curt, bec gran de color negre i en forma de cullera, tret que els fa distingeix dels altres ànecs.
Morell de Plomall	La femella s’encarrega de fer el niu, a al vora dels rius i consta d’una base feta d’herba i plomes que fan la funció de sostre. La posta d’ous es duu a terme entre el maig i el juny.	A la major part dels litorals de Catalunya, però més comunament als Deltes de l’Ebre, Llobregat i aiguamolls de l’Empordà.	Peixos petits (larves i ous), amfibis, petits rèptils, crustacis i petits insectes.	Tenen el cap relativament quadrat i tenen el dors d’un colo negre intens, tret que els fa distintius. Els mascles tenen els flancs blancs i les femelles de color marró.
Ànec Xiulador	La femella s’encarrega de fer el niu a nivell de terra, entre matolls i amb herbes i plomes. La posta d’ous es duu a terme al mes de maig.	Hiverna al Delta de l’Ebre i a l’Albufera de València. Viu en ambients aqüàtics però de poca profunditat i amb abundant vegetació. S’anomena ànec xiulador perquè quan estan volant el mascle emet un xiulet.	És completament herbívor (plantes aquàtiques)	El bec és un tret distintiu ja que és curt, d’un color gris-blavós i amb la punta negra. Ales llargues i estretes. En vol el mascle te una taca blanca a l’ala i la femella té l’ala d’un color grisenc.

Quan vam estar a la granja, ens vam fixar que també hi havia altres tipus d’aus, unes oques i unes gallines i tenien unes característiques diferents entre elles. Després, quan tornàvem cap a casa, ens vam topar amb unes gavines que estaven a prop del port. Tot i ser aus, tenien un comportament i vivien en un hàbitat completament diferent al de la granja, és per això que ens vam preguntar perquè algunes vivien en una granja i l’altra no. Quins trets distintius tenen per a que es puguin adaptar? Per poder-ho veure clar, hem tornat a fer una taula per comparar les diverses espècies i després hem arribat a unes conclusions.

	Reproducció	On viuen?	Què mengen?	Com són?
Gavià de potes grogues.	Crien en colònies, fan els nius als terrats de les cases i són molt territorials amb aquest espai.	A les zones litorals, però amb una gran capacitat per adaptar-se al medi.	Menja tot tipus de peixos del mar. S’ha adaptat als canvis que l’home ha produït als litorals fet que ha canviat els seus hàbits alimentaris, com ara alimentar-se de les deixalles i dels abocadors.	El bec és estret i acabat en forma de ganxo. Són d’aspecte robust i els dits de les seves potes estan units a través d’una fina membrana (això significa que la seva anatomia s’ha adaptat als ambients aquàtics per a que puguin nedar)
Oca empordanesa	L’època reproductiva és de gener a juny. Actualment, és una espècie que pertany a programes de reproducció ja que en queden pocs exemplars.	Originàriament de l’Empordà, ara es troba per tot el territori català.	Mengen pinso (aigua, greixos, proteïnes i sals minerals) i herba.	És l’única au que presenta una protuberància al cap. La cua la tenen lleugerament inclinada i les ales són gran i llargues. Són de mides grans i sovint s’utilitzen per defensar les finques ja que són molt territorials i costen menys de mantenir (comparant-ho amb un gos)
Gallines ponedores	Una gallina amb un estat de salut bo pot arribar a pondre un ou cada dia, l’època de posta és des de la primavera fins a l’estiu.	Viuen en granges, ja sigui a l’aire lliure o en instal·lacions tancades per a la posterior comercialització dels ous. Necessiten un hàbitat sec i donada la seva domesticació tenen una forta dependència de la cura dels homes.	Mengen pinso (aigua, greixos, proteïnes i sals minerals).	Existeix un dismorfisme sexual, els galls muden de plomatge (colors vius) i les femelles muden però no varia el seu color (marronenc) al ser menys cridanera dóna més proporciona protecció i amagatall.

Encara que d'aparença siguin diferents, tant el ànecs i les oques pertanyen a la família dels anàtids (llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") ja que comparteixen unes característiques.

D'altra banda les gavines partanyen a la família dels làrids, que agrupa les aus que habiten en hàbitats marins, i les gallines a la família dels fasiànids (aus de bec curt, cos rodanxó, i dismorfisme sexual accentuat, entre d'altres)