dilluns, 16 de novembre del 2015

Funcions vitals (primera part)

Alimentació 

Avui, tercer dia que hem anat a la granja, ens hem fixat en què menjaven els ànecs. A la granja hem pogut veure que dos cops al dia els donen segó. El segó és la capa externa dels cereals. S’obté durant el procés de refinament del gra de blat, que consisteix en separar la pell del que és el nucli. A part del segó, de tant en tant també els donen enciam. Avui els hem donat enciam i hem vist que els agrada molt més que el segó.
A partir d’aquí ens hem preguntat si els ànecs són els únics animals que mengen segó i hem pogut observar que els segó és un cereal que es pot donar a tots els animals de la granja, però que és més indicat per al gall, les gallines, les oques i els ànecs. Per tant, el segó és un aliment per als animals amb plomes? Hem vist que és un aliment que principalment se’l menja l’aviram, tot i que aquest grup també menja altres coses com per exemple herbes o hortalisses i alguns insectes. L’alimentació és omnívora.
Què vol dir que l’alimentació és omnívora? Vol dir que la font primària del qual s’alimenten aquests animals és de plantes i altres animals. Alguns exemples d’aus omnívores són els corbs i les gallines entre d’altres.  
A part dels omnívors trobem  dos tipus més de maneres d’alimentació dels animals:
Els carnívors són els que la seva font primària d’aliments és principalment de carn d’altres animals, poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el cas dels carronyaires.  Alguns exemples d’aus carnívores són l’àliga o el milans, en el cas de les diürnes, i en el cas de les nocturnes el mussol i l’òliba entre d’altres.
Els herbívors són els que la seva font primària d’aliments és principalment de plantes, algues i bacteris. Alguns exemples d’aus herbívores són el colom i la perdiu, entre d’altres.  
Un cop hem pogut observar que els ànecs són omnívors, ens hem preguntat si aquesta alimentació és igual pels ànecs que viuen a la granja que pels que viuen al seu hàbitat natural. Com que la granja on hem fet la visita no hi ha cap estany pels ànecs hem vist que era molt difícil que els ànecs poguessin aconseguir els cucs de l’aigua que es mengen els que viuen al seu hàbitat natural, a part d’això els ànecs de la granja mengen plantes i hortalisses i això els salvatges també ho fan.
Quan vam fer aquesta visita vam portar uns cucs perquè els ànecs els agafessin, vam observar que els costava molt agafar els cucs sense aigua, per això ens vam fer la pregunta de si la forma del bec és igual per totes les aus  o canvia segons allò que mengen
Les aus no tenen totes el mateix tipus de bec. Segons allò que mengen, el bec té una forma o una altra. Això fa que cada ocell s’hagi especialitzat en un recurs alimentari concret i no entrin en competència pels aliments. Per això, cada au té el bec d’una forma i una mida exacta per poder treure el màxim benefici de l’aliment. D’aquesta manera, és fàcil reconèixer què menja cada ocell observant el seu bec.
Els ocells que s’alimenten de llavors tenen el bec curt i fort; els que mengen insectes el tenen fi i en punta; els que cacen insectes vius tenen la boca grossa i el bec curt; els becs dels carnívors són forts i en forma de ganxo; els que atrapen insectes a les zones humides els tenen llargs; els que treuen els insectes i les larves del tronc dels arbres estan proveïts d'un bec recte i fort; els que els treuen de sota les escorces el tenen prim, llarg i corbat; els que filtren els invertebrats del fang i de l'aigua el tenen ample i aplanat, mentre que els que segueixen una alimentació mixta el tenen punxegut per poder agafar llavors o fruits i prou llarg per poder accedir als cucs o insectes.
Un cop après que el bec té la funció de menjar, ens vam preguntar si el bec només servia per l’alimentació o tenia altres funcions. Durant aquests dies que hem estat anant a la granja hem vist que els ànecs fan servir el bec per fer el niu i  arreglar-se les plomes. Hem sabut que altres aus el fan servir com a defensa i en algunes espècies serveix per al festeig. Per tant, el bec no només té la funció específica de l’alimentació, sinó que en té d’altres.

Com que el bec té moltes funcions hem vist que és fàcil que es gasti, per tant hem buscat informació i hem vist que el bec, a causa del desgast que pateix, creix tota la vida. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada