Les funcions vitals (segona part)

21/11/2015

 Ja és la quarta visita que fem als ànecs! Hi hem anat avui al matí i hem notat que havien crescut molt. A més, cada vegada es va notant més el canvi de plomatge! El primer dia que hi vam anar tot just anaven perdent poc a poc les plomes grogues.. i avui ja n'han perdut una bona part i n'estan formant de noves! Creixen molt i molt ràpid!

Aquí us deixem una fotografia...

 Han canviat molt des del primer dia que els vam veure... Això ens ha portat a pensar que hauríem d'acabar de parlar i d'investigar sobre les funcions vitals i sobre el creixement dels ànecs.

Durant aquest temps no els hem pogut pesar, perquè, tot i que ho hem intentat moltes vegades... sempre s'escapaven! També ens han costat de medir, tot i que ho hem fet a pams. Hem notat que havien crescut bastant des del primer dia fins avui!

 (taula creixement)

Per tant, durant la visita ens hem preguntat...

Com neixen i com es reprodueixen els ànecs?

Sabem que els ànecs són animals ovípars, perquè neixen d'ous, però... Pon els ous la femella dels ànecs, tal com en les gallines? Quan de temps tarda a néixer un ànec des que l'ou es fecunda fins que neix?  A partir de quina edat poden reproduir-se??

Com creixen? 

A partir del canvi de plomatge que hem vist aquests dies ens hem preguntat...

Quants anys viuen els ànecs? Quant han tardat a canviar el plomatge? Quan se'ls formen els òrgans? Com van creixent? Com van canviant les parts del seu cos a mesura que creixen...

A partir de totes aquestes preguntes hem investigat i investigat per intentar respondre-les de la millor manera possible! Esperem que us serveixi...

COM NEIXEN I COM ES REPRODUEIXEN ELS ÀNECS

1. TARDOR: Rituals de festeig i selecció del niu: Els mascles passegen pel voltant de les femelles presumint del seu plomatge per intentar atreure-les. La femella, escollirà el mascle més competitiu per assegurar-se així una bona genètica pels seus descendents.

Un cop formada la parella, la femella seguirà al mascle i aquest triarà un lloc pel niu. Aquest lloc és generalment on va néixer el mascle. La femella construeix el niu amb palla seca i plomes que s'arrenca del seu propi pit, mentre el mascle intentarà mantenir allunyats del lloc escollit a altres ànecs. Els ànecs salvatges perduraran tota la temporada amb la parella que han escollit en aquest procés. En el cas dels ànecs domèstics, com és el nostre cas, les persones que controlen la granja controlen també el cicle, per tant, es reproduiran amb les femelles que tinguin més a prop.

Ens hem adonat que aquest procés és molt similar en molts animals, sobretot en moltes aus, tot i que també es dóna aquest procés en altres animals.

2.  L'aparellament

Els ànecs tenen un sistema reproductiu molt peculiar i complex, que els diferencia de la resta de les aus. Els genitals dels ànecs són molt més grans quan estan en època de reproducció (el genital masculí sol medir a vegades 20cm, més que el propi ànec). La parella d'ànecs s'acobla entre 5 i 10 vegades al dia i l'aparellament dura entre una i dues setmanes.

L'explicació per la gran llargada del genital masculí és l'anomenada pràctica "Sexe forçat en els ànecs". Els mascles forcen a les femelles i intenten acoblar-les sense el seu consentiment. Això fa que la fecundació, moltes vegades, no acabi essent exitosa perquè les femelles rebutgen aquesta pràctica. Com ho fan? Els seus genitals s'han adaptat per tal de rebutjar les relacions no desitjades, és com un mecanisme de defensa. Està estudiat que 9 de cada 10 pràctiques sexuals dels ànecs són fallides.

3. La posta dels ous

Un cop aconseguida una pràctica sexual exitosa, comença la posta d'ous. La posta serà d'entre 5 i 12 ous. Els ous són covats per la femella, mentre el mascle es reuneix amb altres ànecs. En aquest moment, la funció de l'ànec mascle ha finalitzat. La femella escalfarà els ous durant 28 dies, excepte els Ànecs Muscovy, que els coven durant 38 dies.

Els ous necessiten estar calents perquè puguin desenvolupar-se i arribar a la desclosa (quan es trenca l'ou).

4. Els primers dos mesos de vida

Durant un període de dos mesos, les cries dependran absolutament de la mare per sobreviure. El mascle ja no hi serà present i la femella haurà de defensar les cries de depredadors com ara óssos rentadors, tortugues, serps...

De fet, per això les femelles dels ànecs tenen un color terrós per poder passar més desaparcebudes i no delatar el niu. 

Els ànecs petits estaran llestos per volar en 5 o 6 setmanes, màxim 8 setmanes. Les plumes en els ànecs salvatges creixen molt més ràpid que en els ànecs domèstics.

Algunes espècies d'ànecs, quan estiguin llestos, faran una petita bandada, faran vols circulars sobre el lloc on han nascut, i després d'unes quantes voltes sobre aquell, marxaran a un lloc més càlid per passar l'hivern.

I... a partir de llavors? 

El creixement i l'edat dels ànecs, depèn molt de cada espècie, però per exemple, l'ànec coll-verd, viu entre 20 i 30 anys i  fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes. 

La major part de la seva energia la consumeixen volant, perquè és una activitat que els cansa molt. Per això dediquen la major part del temps a l'alimentació.