Com són els ànecs?

Avui, el nostre segon dia de visita a la granja, en hem fixat molt en l’aparença física dels ànecs.
A nivell general veiem que són animals amb el cos més aviat rodanxó i amb un coll relativament llarg i com replegat sobre ells mateixos. Té els ulls petits i molt separats, un bec molt ample i aplanat, un plomatge molt espès…

ULLS
Primer de tot hem pogut observar que tenen els ulls molt separats als dos laterals del cap, i ens hem preguntat si és que són com els cavalls i que per tant tenen molta visibilitat i el sentit de la vista molt desenvolupat o bé al contrari, que el fet de tenir-los tan petits, siguin més semblants als ratpenats, i que no el tinguin tan desenvolupat. Hem experimentat amb un ànec deixant-lo córrer amb un espai amb alguns obstacles, i hem vist que realment no tenia cap problema a la vista, és més, que el tenen molt acurat i de lluny poden veure-hi molt bé. Després hem pogut comprovar, a través d’internet, que les nostres hipòtesis eren certes, i que els ànecs poden veure-hi molt bé de lluny i poden arribar a veure casi 360º, gràcies a la seva posició tan lateral. Tot i tenir tan desenvolupat el sentit de la vista, també hi tenen un problema, i és que no tenen conductes lacrimals eficaços, per això necessiten aigua per netejar i humitejar els ulls cada cert temps.


BEC
Una altra característica dels ànecs que ens crida molt l’atenció és el bec, ja que com les oques i es cignes, és molt gran, pla i acaba en rodó. També ens hem fixat que els seus orificis nassals estan situats a l’extrem més proper del cap, i molt separats entre ells, molt diferent a les persones que els tenim a l’altre extrem i més aviat junts. A partir d’aquí, i del fet que totes tenim el record que mai s’enfonsen del tot per buscar menjar i per menjar, ens hem preguntat: el fet que tinguin els orificis tan amunt serveix perquè puguin respirar mentre busquen menjar dins l’aigua? Davant aquesta curiositat ho hem comprovat posant l’ànec dins l’aigua, i hem pogut veure que realment buscava menjar molta estona sense enfonsar els orificis i per tant podria anar buscant i menjant sense la necessitat de retenir la respiració. També el fet que sigui com arrodonit i ample de l’altra extremitat, creiem que és fruit de l’evolució, ja que li permet agafar amb facilitat insectes i altres coses del terra, cosa que hem pogut comprovar. A partir d’aquí hem investigat més curiositats del bec que a simple vista no hem pogut observar però que seguíem encuriosides amb aquesta part del cos de l’ànec, i és que la meitat superior del bec, anomenat mandíbula superior, és una extensió del crani fixa i la part inferior, anomenada mandíbula inferior, és la que s’articula i es mou. El seu bec està proveït de laminetes còrnies transverses que permeten que l'aigua flueixi entre elles però que, al seu torn, retenen les partícules i els organismes que els serveixen d’aliment. A més, té una funció tàctil molt important en la recerca d'aliment. A més a més al ser una part tan gran i de la qual en fan tan ús, ens hem preguntat si és que es va desgastant a mesura que es fan grans o no, perquè l’ànec que hem observat és molt jove, i el tenia en perfecte estat però pot ser algun de més vell… I hem descobert que el tenen recobert d’una capa anomenada queratina que sí que es va desgastant contínuament però que torna a regenerar-se.


PEUS
Després de veure l’ànec moure’s per l’aigua amb molta facilitat, ens hem preguntat si anatòmicament hi tenia alguna cosa a veure, ja que després per terra també ho feia molt orgànicament. Quan ens hem fixat molt bé amb els seus peus hi hem pogut observar una altre tret característic de l’ànec i és que tenen una membrana interdigital (entre els dits dels peus) que els confereix en la velocitat de nedar, és l’ideal per remar a l’aigua. També hem d’anar molt alerta perquè tot i que els seus peus semblen molt suaus, no ho són, tenen ungles fortes a l’extrem dels dits, que creiem que els van bé per caminar per la superfície terrestre.


PLOMES
Les plomes dels ànecs estan sempre lluents i són molt suaus, i es sobreposen creant una superfície llisa; mantenen el seu plomatge amb un aspecte elegant. Però ens hem preguntat què és el que fan per mantenir-lo així? I hem pogut observar com s’acaricien amb el bec una glàndula que tenen a la base de la cua. Per anar més enllà, i saber perquè ho fan, hem investigat que fan servir el bec per cobrir les seves plomes amb una capa d’oli resistent a l’aigua. Els ànecs més petits obtenen aquest oli de la seva mare fins que desenvolupen les seves pròpies plomes. D’aquí ens hem demanat; per què poden nedar tanta estona a l’aigua freda? Hem sabut que al tenir diferents capes de plomes, els ajuda a enfrontar-se a tot tipus de condicions climàtiques; l’última capa, on estan situades les plomes exteriors, fa d’aïllant i això els permet nadar tot el dia en aigua freda.


ALES
La majoria d’ànecs tenen un tipus de plomatge que els permet volar alt i distàncies llargues. L’ànec en concret, però, que hem agafat per observar-li les ales, era jove, i quan arrencava el vol, no gaire alt per cert, i hem pogut veure-li les ales, totes les hem relacionat ràpidament amb les de pollastre, i ens hem preguntat: per què els ànecs poden volar i les gallines no si anatòmicament les ales són molt semblants? Després d’investigar-ho podem afirmar que el motiu vindria a ser perquè els ànecs, a diferència de les gallines, tenen les seves ales més fortes i tenen plomes grans ben desenvolupades per a volar. A més a més tenen els óssos “buits”, no tant “topits” com les gallines, de manera que al pesar menys, els facilitat enormement el vol. Hem de tenir en compte que la mida de les ales ha de ser proporcional amb el pes de l’animal per poder sustentar-se en elles i volar.


CUA
Hem observat que hi ha alguns ànecs, pocs, que tenen un parell de plomes petites i arrissades a la seva cua, i a partir d’aquí ens hem preguntat si és un tret caracterísitic d’alguns animals, com les persones que algunes tenim els cabell arrissat i altres llis, o bé va més enllà. A partir d’aquesta observació i curiositat, hem pogut respondre una altra de les preguntes inicials que ens havíem fet i que no havíem pogut resoldre, encara. Es veu que aquest tret caracterísitic que ens ha cridat l’atenció és el tret diferencial dels mascles respecte les femelles, així que quan veiem un ànec amb un parell de plomes petites i arrissades a la seva cua, és un mascle adult.