Tipus d'espècies

Després d'haver vist on viuen, com són, com s'alimenten i les seves funcions vitals, hem pensat que segons el clima i l'habitat existeixen diverses espècies que amb el pas del temps s'han anat adaptan a les característiques de la zona.

És per això que hem pensat que seria interessant destacar espècies que viuen a Catalunya, per veure les principals diferències, tant per l'hàbitat, com pel tipus d'alimentació; és a dir que l'ànec s'ha adaptat allà on viu.

	Reproducció	On viuen?	Què mengen?	Com són?
Ànec Coll Verd	El niu es construeix a nivell de terra, entre matolls i amb herbes i plomes al voltant de tot tipus d’aigües dolces. La posta d’ous es duu a terme entre febrer i maig.	Arreu de Catalunya; en ambients aquàtics i abundant vegetació.	Llavors, fruites, plantes, insectes, peixos; menja de forma variada.	El mascle té el cap verd i el cos marró, amb una fina línia blanca que separa ambdós colors; l bec és de color vermell. La femella té el plomatge d’un color marronós.
Ànec Cullerot	La femella s’encarrega de fer el niu, en sól sec i en un forat profund; utilitza l’herba per fer de sostre. La posta d’ous es duu a terme d’abril a maig.	A la major part dels marjals i litorals de Catalunya; li agrada viure en arrossars tranquils.	És un ànec filtrador, xucla l’aigua i amb el bec filtra l’aliment. Principalment animals zooplanctònics microscòpics (puces d’aigua, copèpodes) però també mengen petits animals com cucs, cargols.	Coll curt, bec gran de color negre i en forma de cullera, tret que els fa distingeix dels altres ànecs.
Morell de Plomall	La femella s’encarrega de fer el niu, a al vora dels rius i consta d’una base feta d’herba i plomes que fan la funció de sostre. La posta d’ous es duu a terme entre el maig i el juny.	A la major part dels litorals de Catalunya, però més comunament als Deltes de l’Ebre, Llobregat i aiguamolls de l’Empordà.	Peixos petits (larves i ous), amfibis, petits rèptils, crustacis i petits insectes.	Tenen el cap relativament quadrat i tenen el dors d’un colo negre intens, tret que els fa distintius. Els mascles tenen els flancs blancs i les femelles de color marró.
Ànec Xiulador	La femella s’encarrega de fer el niu a nivell de terra, entre matolls i amb herbes i plomes. La posta d’ous es duu a terme al mes de maig.	Hiverna al Delta de l’Ebre i a l’Albufera de València. Viu en ambients aqüàtics però de poca profunditat i amb abundant vegetació. S’anomena ànec xiulador perquè quan estan volant el mascle emet un xiulet.	És completament herbívor (plantes aquàtiques)	El bec és un tret distintiu ja que és curt, d’un color gris-blavós i amb la punta negra. Ales llargues i estretes. En vol el mascle te una taca blanca a l’ala i la femella té l’ala d’un color grisenc.

Quan vam estar a la granja, ens vam fixar que també hi havia altres tipus d’aus, unes oques i unes gallines i tenien unes característiques diferents entre elles. Després, quan tornàvem cap a casa, ens vam topar amb unes gavines que estaven a prop del port. Tot i ser aus, tenien un comportament i vivien en un hàbitat completament diferent al de la granja, és per això que ens vam preguntar perquè algunes vivien en una granja i l’altra no. Quins trets distintius tenen per a que es puguin adaptar? Per poder-ho veure clar, hem tornat a fer una taula per comparar les diverses espècies i després hem arribat a unes conclusions.

	Reproducció	On viuen?	Què mengen?	Com són?
Gavià de potes grogues.	Crien en colònies, fan els nius als terrats de les cases i són molt territorials amb aquest espai.	A les zones litorals, però amb una gran capacitat per adaptar-se al medi.	Menja tot tipus de peixos del mar. S’ha adaptat als canvis que l’home ha produït als litorals fet que ha canviat els seus hàbits alimentaris, com ara alimentar-se de les deixalles i dels abocadors.	El bec és estret i acabat en forma de ganxo. Són d’aspecte robust i els dits de les seves potes estan units a través d’una fina membrana (això significa que la seva anatomia s’ha adaptat als ambients aquàtics per a que puguin nedar)
Oca empordanesa	L’època reproductiva és de gener a juny. Actualment, és una espècie que pertany a programes de reproducció ja que en queden pocs exemplars.	Originàriament de l’Empordà, ara es troba per tot el territori català.	Mengen pinso (aigua, greixos, proteïnes i sals minerals) i herba.	És l’única au que presenta una protuberància al cap. La cua la tenen lleugerament inclinada i les ales són gran i llargues. Són de mides grans i sovint s’utilitzen per defensar les finques ja que són molt territorials i costen menys de mantenir (comparant-ho amb un gos)
Gallines ponedores	Una gallina amb un estat de salut bo pot arribar a pondre un ou cada dia, l’època de posta és des de la primavera fins a l’estiu.	Viuen en granges, ja sigui a l’aire lliure o en instal·lacions tancades per a la posterior comercialització dels ous. Necessiten un hàbitat sec i donada la seva domesticació tenen una forta dependència de la cura dels homes.	Mengen pinso (aigua, greixos, proteïnes i sals minerals).	Existeix un dismorfisme sexual, els galls muden de plomatge (colors vius) i les femelles muden però no varia el seu color (marronenc) al ser menys cridanera dóna més proporciona protecció i amagatall.

Encara que d'aparença siguin diferents, tant el ànecs i les oques pertanyen a la família dels anàtids (llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") ja que comparteixen unes característiques.

D'altra banda les gavines partanyen a la família dels làrids, que agrupa les aus que habiten en hàbitats marins, i les gallines a la família dels fasiànids (aus de bec curt, cos rodanxó, i dismorfisme sexual accentuat, entre d'altres)

Comparem la reproducció dels ànecs amb la d'altres éssers vius...

I ARA QUE SABEM TOT AIXÒ DELS ÀNECS... BUSQUEM A QUI S'ASSEMBLEN I PER QUÈ..


QUÈ HEM APRÈS?

- Neixen per OUS, o sigui, són ovípars. Qui més neix per ous?
Hem investigat i sabem que totes les AUS es neixen per ous. Després, buscant més, també sabem que són ovípars també els animals invertebrats (els que no tenen esquelet) i també els peixos

La resta d'animals (els mamífers), són vivípars, és a dir, neixen del ventre de la mare. Un exemple seria una vaca.

Ei! I hem descobert una cosa nova. Hi ha uns animals que són ovovivípars, que creixen dins el ventre de la mare però es troben dins d'un ou. Aquests animals són per exemple... Sí! Els cavallets de mar!
 

- Hem après que per reproduir-se, els ànecs necessiten el mascle i la femella. La fecundació és el moment on els gàmetes dels dos sexes (òvul i espermatozoide), s'uneixen per formar el zigot, que anirà creixent fins a ser un individu.Aquest tipus de reproducció s'anomena reproducció sexual, perquè es necessita un gàmeta masculí i un de femení per formar el zigot. O sigui, es necessiten dos progenitors de sexe oposat.
 En el cas dels ànecs, el zigot creix a l'ou, i quan està a punt per sortir, es trenca la closca i surt. També hi ha animals (els vivípars), que creixen al ventre de la mare, en comptes de l'ou.
Altres organismes que es reprodueixen per reproducció sexual: animals (la majoria), plantes i fongs.

També hi ha un altre tipus de reproducció, la reproducció asexual.Es caracteritza perquè un sol progenitor dóna lloc a dos o més descendents idèntics a ell, sense la intervenció d'òrgans reproductors. Les cèl·lules o individus originats tenen el mateix material genètic que el seu progenitor i s'anomenen clons.
La reproducció asexual és freqüent en organismes unicel·lulars i en algunes plantes, però és rara en animals. Per exemple, els bacteris, tenen un tipus de reproducció asexual anomenada bipartició. 

Aquí tenim un mapa conceptual que ens serveix de resum:

Quina de les dues formes de reproducció és més avantatjosa?
La reproducció asexual és una manera senzilla i ràpida de produir un nombre elevat de descendets, ja que no necessita la trobada entre gàmetes de sexe diferent. El fet de produir individus idèntics als seus pares, però, no permet millorar la seva adaptació al medi i, per tant, és més convenient per a organismes ben adaptats al seu medi o per als que viuen en ambients estables.

La reproducció sexual, com que produeix individus diferents als seus pares, és una font de variabilitat genètica, és a dir, neixen individus amb informació genètica tant del pare com de la mare, per tant, això permet l'adaptació a noves condicions ambientals.

- Els ànecs, quan creixen, van desenvolupant el seu cos, i van dessenvolupant les ales per poder volar, tot i que també sabem que no tots els ànecs volen. Però ens preguntem... Tots els ocells poden volar? Ja sabem, des que vam fer l'entrada de Com són els ànecs?, que, per exemple, les gallines no poden volar. Per tant, no totes les aus volen.

Hi ha alguna altra au, a més de la gallina, que no voli?
Es veu que hi ha espècies al món que han perdut la facultat de volar, com ara l'espècie de lloros Kakapó, de Nova Zelanda.

També coneixem un altre tipus d'au que no vola. L'estruç. És una au que corre molt però no pot volar, tot i que té ales i el seu cos està recobert de plomes.

Coneixem també els pingüins: Són ocells i la majoria d’ocells volen. Els pingüins en canvi, neden molt bé, però aquelles ales tan petites no els permeten volar. En realitat els pingüins van topar amb un problema purament mecànic i van haver de triar un camí. Podien nedar bé o podien volar bé, però no hi ha manera de fer les dues coses.

O sigui que els animals van evolucionant i s'han d'anar adaptant als canvis del medi. Les espècies, tal com va demostrar Darwin, viuen en constant evolució, i sempre sobreviuen els individus que tenen una millor adaptació al medi, així es va avançant.

- Hem après també que els ànecs creixen. Sabem que créixer ho fan tots els éssers vius, tots tenen un cicle vital i neixen, creixen, es reprodueixen i moren.
Cada animal, segons l'espècie o el tipus de reproducció, o d'alimentació, o del medi on viu, viu més anys o menys. Per exemple, els humans vivim uns 70 anys, però alguns ànecs, com hem vist, en viuen 20.
També hi ha éssers vius que viuen molt menys, i que el seu cicle vital dura dies, o hores.
Cada ésser viu, segons les seves característiques té un cicle vital o un altre.

Aquí tenim una foto del més comú:

Ara ja sabem més coses del creixement i de la reproducció dels éssers vius!! :)

Fins aviat aneguets!

Les funcions vitals (segona part)

21/11/2015

 Ja és la quarta visita que fem als ànecs! Hi hem anat avui al matí i hem notat que havien crescut molt. A més, cada vegada es va notant més el canvi de plomatge! El primer dia que hi vam anar tot just anaven perdent poc a poc les plomes grogues.. i avui ja n'han perdut una bona part i n'estan formant de noves! Creixen molt i molt ràpid!

Aquí us deixem una fotografia...

 Han canviat molt des del primer dia que els vam veure... Això ens ha portat a pensar que hauríem d'acabar de parlar i d'investigar sobre les funcions vitals i sobre el creixement dels ànecs.

Durant aquest temps no els hem pogut pesar, perquè, tot i que ho hem intentat moltes vegades... sempre s'escapaven! També ens han costat de medir, tot i que ho hem fet a pams. Hem notat que havien crescut bastant des del primer dia fins avui!

 (taula creixement)

Per tant, durant la visita ens hem preguntat...

Com neixen i com es reprodueixen els ànecs?

Sabem que els ànecs són animals ovípars, perquè neixen d'ous, però... Pon els ous la femella dels ànecs, tal com en les gallines? Quan de temps tarda a néixer un ànec des que l'ou es fecunda fins que neix?  A partir de quina edat poden reproduir-se??

Com creixen? 

A partir del canvi de plomatge que hem vist aquests dies ens hem preguntat...

Quants anys viuen els ànecs? Quant han tardat a canviar el plomatge? Quan se'ls formen els òrgans? Com van creixent? Com van canviant les parts del seu cos a mesura que creixen...

A partir de totes aquestes preguntes hem investigat i investigat per intentar respondre-les de la millor manera possible! Esperem que us serveixi...

COM NEIXEN I COM ES REPRODUEIXEN ELS ÀNECS

1. TARDOR: Rituals de festeig i selecció del niu: Els mascles passegen pel voltant de les femelles presumint del seu plomatge per intentar atreure-les. La femella, escollirà el mascle més competitiu per assegurar-se així una bona genètica pels seus descendents.

Un cop formada la parella, la femella seguirà al mascle i aquest triarà un lloc pel niu. Aquest lloc és generalment on va néixer el mascle. La femella construeix el niu amb palla seca i plomes que s'arrenca del seu propi pit, mentre el mascle intentarà mantenir allunyats del lloc escollit a altres ànecs. Els ànecs salvatges perduraran tota la temporada amb la parella que han escollit en aquest procés. En el cas dels ànecs domèstics, com és el nostre cas, les persones que controlen la granja controlen també el cicle, per tant, es reproduiran amb les femelles que tinguin més a prop.

Ens hem adonat que aquest procés és molt similar en molts animals, sobretot en moltes aus, tot i que també es dóna aquest procés en altres animals.

2.  L'aparellament

Els ànecs tenen un sistema reproductiu molt peculiar i complex, que els diferencia de la resta de les aus. Els genitals dels ànecs són molt més grans quan estan en època de reproducció (el genital masculí sol medir a vegades 20cm, més que el propi ànec). La parella d'ànecs s'acobla entre 5 i 10 vegades al dia i l'aparellament dura entre una i dues setmanes.

L'explicació per la gran llargada del genital masculí és l'anomenada pràctica "Sexe forçat en els ànecs". Els mascles forcen a les femelles i intenten acoblar-les sense el seu consentiment. Això fa que la fecundació, moltes vegades, no acabi essent exitosa perquè les femelles rebutgen aquesta pràctica. Com ho fan? Els seus genitals s'han adaptat per tal de rebutjar les relacions no desitjades, és com un mecanisme de defensa. Està estudiat que 9 de cada 10 pràctiques sexuals dels ànecs són fallides.

3. La posta dels ous

Un cop aconseguida una pràctica sexual exitosa, comença la posta d'ous. La posta serà d'entre 5 i 12 ous. Els ous són covats per la femella, mentre el mascle es reuneix amb altres ànecs. En aquest moment, la funció de l'ànec mascle ha finalitzat. La femella escalfarà els ous durant 28 dies, excepte els Ànecs Muscovy, que els coven durant 38 dies.

Els ous necessiten estar calents perquè puguin desenvolupar-se i arribar a la desclosa (quan es trenca l'ou).

4. Els primers dos mesos de vida

Durant un període de dos mesos, les cries dependran absolutament de la mare per sobreviure. El mascle ja no hi serà present i la femella haurà de defensar les cries de depredadors com ara óssos rentadors, tortugues, serps...

De fet, per això les femelles dels ànecs tenen un color terrós per poder passar més desaparcebudes i no delatar el niu. 

Els ànecs petits estaran llestos per volar en 5 o 6 setmanes, màxim 8 setmanes. Les plumes en els ànecs salvatges creixen molt més ràpid que en els ànecs domèstics.

Algunes espècies d'ànecs, quan estiguin llestos, faran una petita bandada, faran vols circulars sobre el lloc on han nascut, i després d'unes quantes voltes sobre aquell, marxaran a un lloc més càlid per passar l'hivern.

I... a partir de llavors? 

El creixement i l'edat dels ànecs, depèn molt de cada espècie, però per exemple, l'ànec coll-verd, viu entre 20 i 30 anys i  fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes. 

La major part de la seva energia la consumeixen volant, perquè és una activitat que els cansa molt. Per això dediquen la major part del temps a l'alimentació.

 

Funcions vitals (primera part)

Alimentació 

Avui, tercer dia que hem anat a la granja, ens hem fixat en què menjaven els ànecs. A la granja hem pogut veure que dos cops al dia els donen segó. El segó és la capa externa dels cereals. S’obté durant el procés de refinament del gra de blat, que consisteix en separar la pell del que és el nucli. A part del segó, de tant en tant també els donen enciam. Avui els hem donat enciam i hem vist que els agrada molt més que el segó.

A partir d’aquí ens hem preguntat si els ànecs són els únics animals que mengen segó i hem pogut observar que els segó és un cereal que es pot donar a tots els animals de la granja, però que és més indicat per al gall, les gallines, les oques i els ànecs. Per tant, el segó és un aliment per als animals amb plomes? Hem vist que és un aliment que principalment se’l menja l’aviram, tot i que aquest grup també menja altres coses com per exemple herbes o hortalisses i alguns insectes. L’alimentació és omnívora.

Què vol dir que l’alimentació és omnívora? Vol dir que la font primària del qual s’alimenten aquests animals és de plantes i altres animals. Alguns exemples d’aus omnívores són els corbs i les gallines entre d’altres.  

A part dels omnívors trobem  dos tipus més de maneres d’alimentació dels animals:

Els carnívors són els que la seva font primària d’aliments és principalment de carn d’altres animals, poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el cas dels carronyaires.  Alguns exemples d’aus carnívores són l’àliga o el milans, en el cas de les diürnes, i en el cas de les nocturnes el mussol i l’òliba entre d’altres.

Els herbívors són els que la seva font primària d’aliments és principalment de plantes, algues i bacteris. Alguns exemples d’aus herbívores són el colom i la perdiu, entre d’altres.  

Un cop hem pogut observar que els ànecs són omnívors, ens hem preguntat si aquesta alimentació és igual pels ànecs que viuen a la granja que pels que viuen al seu hàbitat natural. Com que la granja on hem fet la visita no hi ha cap estany pels ànecs hem vist que era molt difícil que els ànecs poguessin aconseguir els cucs de l’aigua que es mengen els que viuen al seu hàbitat natural, a part d’això els ànecs de la granja mengen plantes i hortalisses i això els salvatges també ho fan.

Quan vam fer aquesta visita vam portar uns cucs perquè els ànecs els agafessin, vam observar que els costava molt agafar els cucs sense aigua, per això ens vam fer la pregunta de si la forma del bec és igual per totes les aus  o canvia segons allò que mengen

Les aus no tenen totes el mateix tipus de bec. Segons allò que mengen, el bec té una forma o una altra. Això fa que cada ocell s’hagi especialitzat en un recurs alimentari concret i no entrin en competència pels aliments. Per això, cada au té el bec d’una forma i una mida exacta per poder treure el màxim benefici de l’aliment. D’aquesta manera, és fàcil reconèixer què menja cada ocell observant el seu bec.

Els ocells que s’alimenten de llavors tenen el bec curt i fort; els que mengen insectes el tenen fi i en punta; els que cacen insectes vius tenen la boca grossa i el bec curt; els becs dels carnívors són forts i en forma de ganxo; els que atrapen insectes a les zones humides els tenen llargs; els que treuen els insectes i les larves del tronc dels arbres estan proveïts d'un bec recte i fort; els que els treuen de sota les escorces el tenen prim, llarg i corbat; els que filtren els invertebrats del fang i de l'aigua el tenen ample i aplanat, mentre que els que segueixen una alimentació mixta el tenen punxegut per poder agafar llavors o fruits i prou llarg per poder accedir als cucs o insectes.

Un cop après que el bec té la funció de menjar, ens vam preguntar si el bec només servia per l’alimentació o tenia altres funcions. Durant aquests dies que hem estat anant a la granja hem vist que els ànecs fan servir el bec per fer el niu i  arreglar-se les plomes. Hem sabut que altres aus el fan servir com a defensa i en algunes espècies serveix per al festeig. Per tant, el bec no només té la funció específica de l’alimentació, sinó que en té d’altres.

Com que el bec té moltes funcions hem vist que és fàcil que es gasti, per tant hem buscat informació i hem vist que el bec, a causa del desgast que pateix, creix tota la vida. 

Com són els ànecs?

Avui, el nostre segon dia de visita a la granja, en hem fixat molt en l’aparença física dels ànecs.
A nivell general veiem que són animals amb el cos més aviat rodanxó i amb un coll relativament llarg i com replegat sobre ells mateixos. Té els ulls petits i molt separats, un bec molt ample i aplanat, un plomatge molt espès…

ULLS
Primer de tot hem pogut observar que tenen els ulls molt separats als dos laterals del cap, i ens hem preguntat si és que són com els cavalls i que per tant tenen molta visibilitat i el sentit de la vista molt desenvolupat o bé al contrari, que el fet de tenir-los tan petits, siguin més semblants als ratpenats, i que no el tinguin tan desenvolupat. Hem experimentat amb un ànec deixant-lo córrer amb un espai amb alguns obstacles, i hem vist que realment no tenia cap problema a la vista, és més, que el tenen molt acurat i de lluny poden veure-hi molt bé. Després hem pogut comprovar, a través d’internet, que les nostres hipòtesis eren certes, i que els ànecs poden veure-hi molt bé de lluny i poden arribar a veure casi 360º, gràcies a la seva posició tan lateral. Tot i tenir tan desenvolupat el sentit de la vista, també hi tenen un problema, i és que no tenen conductes lacrimals eficaços, per això necessiten aigua per netejar i humitejar els ulls cada cert temps.


BEC
Una altra característica dels ànecs que ens crida molt l’atenció és el bec, ja que com les oques i es cignes, és molt gran, pla i acaba en rodó. També ens hem fixat que els seus orificis nassals estan situats a l’extrem més proper del cap, i molt separats entre ells, molt diferent a les persones que els tenim a l’altre extrem i més aviat junts. A partir d’aquí, i del fet que totes tenim el record que mai s’enfonsen del tot per buscar menjar i per menjar, ens hem preguntat: el fet que tinguin els orificis tan amunt serveix perquè puguin respirar mentre busquen menjar dins l’aigua? Davant aquesta curiositat ho hem comprovat posant l’ànec dins l’aigua, i hem pogut veure que realment buscava menjar molta estona sense enfonsar els orificis i per tant podria anar buscant i menjant sense la necessitat de retenir la respiració. També el fet que sigui com arrodonit i ample de l’altra extremitat, creiem que és fruit de l’evolució, ja que li permet agafar amb facilitat insectes i altres coses del terra, cosa que hem pogut comprovar. A partir d’aquí hem investigat més curiositats del bec que a simple vista no hem pogut observar però que seguíem encuriosides amb aquesta part del cos de l’ànec, i és que la meitat superior del bec, anomenat mandíbula superior, és una extensió del crani fixa i la part inferior, anomenada mandíbula inferior, és la que s’articula i es mou. El seu bec està proveït de laminetes còrnies transverses que permeten que l'aigua flueixi entre elles però que, al seu torn, retenen les partícules i els organismes que els serveixen d’aliment. A més, té una funció tàctil molt important en la recerca d'aliment. A més a més al ser una part tan gran i de la qual en fan tan ús, ens hem preguntat si és que es va desgastant a mesura que es fan grans o no, perquè l’ànec que hem observat és molt jove, i el tenia en perfecte estat però pot ser algun de més vell… I hem descobert que el tenen recobert d’una capa anomenada queratina que sí que es va desgastant contínuament però que torna a regenerar-se.


PEUS
Després de veure l’ànec moure’s per l’aigua amb molta facilitat, ens hem preguntat si anatòmicament hi tenia alguna cosa a veure, ja que després per terra també ho feia molt orgànicament. Quan ens hem fixat molt bé amb els seus peus hi hem pogut observar una altre tret característic de l’ànec i és que tenen una membrana interdigital (entre els dits dels peus) que els confereix en la velocitat de nedar, és l’ideal per remar a l’aigua. També hem d’anar molt alerta perquè tot i que els seus peus semblen molt suaus, no ho són, tenen ungles fortes a l’extrem dels dits, que creiem que els van bé per caminar per la superfície terrestre.


PLOMES
Les plomes dels ànecs estan sempre lluents i són molt suaus, i es sobreposen creant una superfície llisa; mantenen el seu plomatge amb un aspecte elegant. Però ens hem preguntat què és el que fan per mantenir-lo així? I hem pogut observar com s’acaricien amb el bec una glàndula que tenen a la base de la cua. Per anar més enllà, i saber perquè ho fan, hem investigat que fan servir el bec per cobrir les seves plomes amb una capa d’oli resistent a l’aigua. Els ànecs més petits obtenen aquest oli de la seva mare fins que desenvolupen les seves pròpies plomes. D’aquí ens hem demanat; per què poden nedar tanta estona a l’aigua freda? Hem sabut que al tenir diferents capes de plomes, els ajuda a enfrontar-se a tot tipus de condicions climàtiques; l’última capa, on estan situades les plomes exteriors, fa d’aïllant i això els permet nadar tot el dia en aigua freda.


ALES
La majoria d’ànecs tenen un tipus de plomatge que els permet volar alt i distàncies llargues. L’ànec en concret, però, que hem agafat per observar-li les ales, era jove, i quan arrencava el vol, no gaire alt per cert, i hem pogut veure-li les ales, totes les hem relacionat ràpidament amb les de pollastre, i ens hem preguntat: per què els ànecs poden volar i les gallines no si anatòmicament les ales són molt semblants? Després d’investigar-ho podem afirmar que el motiu vindria a ser perquè els ànecs, a diferència de les gallines, tenen les seves ales més fortes i tenen plomes grans ben desenvolupades per a volar. A més a més tenen els óssos “buits”, no tant “topits” com les gallines, de manera que al pesar menys, els facilitat enormement el vol. Hem de tenir en compte que la mida de les ales ha de ser proporcional amb el pes de l’animal per poder sustentar-se en elles i volar.


CUA
Hem observat que hi ha alguns ànecs, pocs, que tenen un parell de plomes petites i arrissades a la seva cua, i a partir d’aquí ens hem preguntat si és un tret caracterísitic d’alguns animals, com les persones que algunes tenim els cabell arrissat i altres llis, o bé va més enllà. A partir d’aquesta observació i curiositat, hem pogut respondre una altra de les preguntes inicials que ens havíem fet i que no havíem pogut resoldre, encara. Es veu que aquest tret caracterísitic que ens ha cridat l’atenció és el tret diferencial dels mascles respecte les femelles, així que quan veiem un ànec amb un parell de plomes petites i arrissades a la seva cua, és un mascle adult.

On i com viuen els ànecs?

Avui, dia 2 de novembre del 2015 hem anat a la granja escola Les Pedreres per començar el nostre treball de seguiment d'un ésser viu. Hem escollit els ànecs.

El primer que ens hem preguntat ha estat on viuen els ànecs i com ho fan perquè una de nosaltres, un dia per la muntanya, es va trobar un ànec a més de 2000 metres d'altura. També ens hem preguntat quines són les condicions que ha de tenir per viure (hàbitat), si necessiten aigua per viure (medi aquàtic), quina temperatura és la més adequada per a ells i amb quins altres éssers vius conviu.

On viuen? 

Sempre havíem pensat que els ànecs vivien en un estany o als seus voltants. Quan vam arribar a la granja ens va sobtar molt no trobar-hi cap estany. En aquella granja els ànecs viuen dins d'un corral de fusta al costat dels conills. La nostra pregunta és: els ànecs que no són de granja també poden viure lluny d'un estany?

Doncs no, l'ànec és una espècie aquàtica, és a dir, ha de viure en zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, basses i embassaments perquè durant el dia acostuma a descansar enmig de l'aigua i quan arriba el vespre se'n va a les vores per buscar aliment. Per tant, l'hàbitat més adient pels ànecs seria una bassa en la qual poguessin nedar.


A la dreta tenim una fotografia de l'hàbitat dels ànecs a la granja. Al terra tenen palla i tenen una meitat del tancat cobert amb fusta (hi ha els conills al tancat de sobre) i l'altra meitat no estan coberts, només tenen una porta de fusta perquè no s'escapin. Observem que la fotografia és veu borrosa perquè els ànecs no s'estaven quiets. És la conseqüència que es passin tot el dia tancats aquí dins sense poder sortir?

Parella d'ànec xiulador

Com conviuen?

Quan vam agafar un dels ànecs de la granja per observar-lo millor vam sentir com cridava. Seguidament vam veure com els altres ànecs també cridaven i ens vam plantejar la pregunta següent: els ànecs són animals que viuen sols o en comunitat?

Els ànecs són animals que viuen en parella o en grups. Quan algun dels seus companys mor es posen trists perquè són animals molt sociables i utilitzen el llenguatge corporal per a comunicar-se. Els ànecs en llibertat poden viure fins a 10 anys.

Però només els ànecs viuen en grup? No, en realitat quasi bé tots els éssers vius viuen en parelles o en comunitat. No obstant, hi ha éssers vius com el ratpenat que sovint viu en solitari tot i que també pot viure en comunitats de 10 o 15 individus. Per tant, no hi ha cap ésser viu que visqui en solitari sinó que tots en algunes ocasions viuen en comunitat.


Sempre viuen al mateix lloc?

Tord Ala-roig

No, abans que comenci a fer fred volen (migren) cap a les zones mes càlides. El factor desencadenant de la migracó, tant dels ànecs com dels altres ocells, és el fotoperíode, és a dir, les hores de llum que té el dia. Quan els ànecs detecten que les hores de llum disminueixen, determina en quina època de l'any està i decideix migrar cap a climes més càlids en què hi hagi més hores de llum. Un altre aspecte relacionat amb el fenòmen de migració és la disponibilitat d'aliments perquè a l'hivern amb el fred és escassa i els ànecs s'han de moure per poder alimentar-se.
La migració dels ocells és un fenòmen extraodinari. Viatgen des del lloc d'hivernada fins a les seves zones de cria per tornar-hi uns mesos mes tard. És realment increïble com un ocell és capaç de retornar a la mateixa localitat en la que estava l'any anterior havent passat l'hivern a l'Àfrica.

Hi ha diferents nivells de migració, cadascun d'ells adaptats als diferents tipus d'ocells. Hi ha espècies com el falciot que tornen a Catalunya a la primavera s'anomena migradors estivals.

Falciot en migració

Altres ocells, anomenats migradors hivernals, escullen passar l'hivern a Catalunya com el tord ala-roig i la griva que crien al nord d'Europa i a la tardor migren cap al sud o l'oest d'Europa on el clima és més suau i el menjar més accessible.

Cadernera

Per últim, els migradors parcials com la cadernera només migra una part de la població dels ocells. Estudis d'anellament han demostrat que només una part de la població de la cadernera d'Anglaterra i Irlanda es mou cap al sud de França i Espanya per passar l'hivern.    








Quina temperatura és la més adequada?
El primer dia que vam anar a la granja feia bastant fred i algunes de nosaltres anàvem amb anorac. Llavors va sorgir la pregunta: quina temperatura és la més adequada pels ànecs? Què fan a l'hivern quan fa tan fred?
Com hem dit anteriorment els ànecs són animals migratoris i a l'hivern migren a zones més càlides. Però, que fan els ànecs com els de la granja que no poden migrar? Doncs, els ànecs que viuen a la granja, quan tenen fred l'únic mecanisme que tenen és agrupar-se entre ells per transmetre's calor corporal. No obstant, a la granja cuiden els ànecs i en ple hivern estan bastant protegits contra el fred perquè tenen una caseta que els resguarda del fred.

Amb quins altres éssers vius conviu?

Com hem dit anteriorment, en aquesta granja els ànecs viuen sota dels conills i els eriçons i entre tot el grup va sorgir un gran dubte: és relacionen els ànecs i els conills? Passen la majoria del dia junts i ens vam preguntar si es podien haver "fet amics". Vam observar però no vam veure cap comportament especial, els ànecs es relacionaven amb els ànecs i els conills amb els conills. Per tant, després d'una bona estona d'observació vam arribar a la conclusió que entre ells no hi havia cap tipus de relació.